Els infants mai diuen «prou!». I encara menys «ja n´hi ha prou!». Aquesta és la manera d´expressar-se de la gent adulta. Normalment, ells obeeixen. Tots aquests «prou!» ofegats poden convertir-se en una càrrega explosiva, en un recurs creatiu i revolucionari formidable. Que la balança es decanti cap a un costat o cap a l´altre depèn només de nosaltres, els adults.L´autor respon a dues preguntes: «Per què un infant diu això?» i «Què es podria fer si l´escoltéssim?» I a partir d´aquí neix una anàlisi de la condició infantil d´avui dia i una relació de les iniciatives, de les activitats i de les experiències dutes a terme per les ciutats al llarg d´aquests anys.