Prescindint danàlisi política, Carles Martret ens trasllada a Teanj vuit anys després de la guerra anomenada dels Balcans, un lloc, on el conflicte va causar irreparables danys personals i materials i que no va ser, com moltes altres ciutats bosnianes, un dels punts escollits pels mitjans a lhora de la divulgació internacional el conflicte.Un exemple que la solidaritat també es pot fer de forma horitzontal, qualsevol pot ajudar a qualsevol sense necessitat de pertànyer a cap gran organització.En aquestes pàgines podeu seguir un matrimoni jove amb un nadó que veient imatges del conflicte bèl·lic, posa en marxa allò que ambdós els hi passa pel cap en aquell moment i que acabarà duent-se a terme comportant larribada de diferents ajuts als més necessitats i linici duna amistat que perdurarà per sempre.Tristeses, alegries, angoixes, neguits, hi ha de tot.No tot acaba com comença, i per conquerir allò que desitges cal perseverança i afrontar que no tothom voldrà que ten surtis. Malgrat que sembli inversemblant, el camí de la solidaritat és potser el camí amb més rocs i menys dreceres, el trajecte amb més bastons a les rodes, el món on descobreixes, que si visquéssim en un món real, no caldria ser solidari.Lautor ens narra el que va aprendre dun poble que un bon dia de Sol va sentir trons que no eren trons, sinó bombes... aquell dia havia començat una guerra que no sabien que anava amb ells.