Una historia és, en el sentit mes corrent, una sèrie desdeveniments viscuts per subjectes generalment designats amb noms propis. Tanmateix, la revolució de la ciència històrica volgué revocar la primacia dels esdeveniments i els noms propis en benefici de les llargues durades i la vida de les persones anònimes. Era així com reivindicava al mateix temps la seua pertinencia a lera de la ciència i a lera de la democràcia. Però, per a ser ciència sense perdres ella mateixa, la historia necessita algunes argúcies literàries: una altra manera de contar la història dels reis, un altre ús dels temps del relat i la invenció de personatges d''un genere nou, els testimonis muts. Només així pot articular en un sol discurs un triple contracte: científic, narratiu i polític.